Krekovic i el Consell de Mallorca

Feia estona que no passava per aquí, que no dedicava una entrada a escriure sobre algun museu. No fa gaire vaig visitar l’exposició Dones artistes i dones representades. Una col·lecció museística del Consell de Mallorca, una exposició comissariada per Francisca Lladó i que es pot visitar a la Capella de la Misericòrdia fins al 30 de juliol. Aquesta visita, em va dur a recordar, que part del fons artístic del Consell de Mallorca, es podia visitar en el Museu Krekovic a Palma.

La darrera vegada que vaig visitar el museu fou el 2010, a partir d’un treball d’investigació del màster, i ara, onze anys després, he pogut comprovar tot un seguit de canvis, en el meu parer, cap a bé, tot i que la col·lecció de l’artista croata i l’espai en general, sigui una mica complicat d’encaixar.

Aquestes fotografies foren preses l’any 2010, com es pot veure, en el seu conjunt, el museu, exposava gran part de l’obra pictòrica de Kristian Krekovic, en total la col·lecció està formada per 151 obres, cal dir, que mai han pogut ser exposades al complet a conseqüència de les dimensions d’algunes d’elles i de la falta d’espai que presenta el centre.

A l’entrada del museu, s’exposaven dins unes vitrines, alguns dels tresors arqueològics de la col·lecció particular de l’artista, alguns dels objectes estaven datats en els segles XII i XV, en la seva majoria, aquesta col·lecció estava formada per polseres, collars, vestits i instruments musicals, entre altres objectes.

Però, qui era Kristian Krekovic i quin va ser el seu vincli amb Mallorca per decidir llegar a la ciutat de Palma el seu patrimoni? Kristian Krekovic va néixer a la ciutat Bòsnia de Koprivna el 28 de febrer de 1901, va dedicar la seva formació als estudis de comerç el que li va permetre aconseguir una beca per anar a estudiar a Viena, però poc temps després, es va adonar que el comerç no era el que li interessava i va decidir abandonar els estudis i dedicar-se a la pintura. De 1921 a 1925 estudià pintura a la prestigiosa Akademie der Bildenen Künste de Viena i per ampliar la seva formació es va traslladar a París i es matriculà l’Ècole Nationale Superieure des Beaux-Arts, durant aquests anys va participar en les diferents exposicions que es realitzaren al Salon des Artistes Français.

El 1930 feu el seu primer viatge al Perú, en companyia de la seva esposa Sina, i sentí un fort interès per les cultures i les tradicions d’Amèrica precolombina, durant aquesta estada es dedicà a cercar els trets més característics de la raça indígena i el procés evolutiu. Va completar la informació que tenia amb la que va trobar a biblioteques i museus de tot el país. A més de la tasca investigadora, l’artista va recollir tota classe d’objectes i de teixits que, al llarg de la seva vida, li serviren d’inspiració per moltes de les seves obres. Quan tornaren a Europa esclatà la Segona Guerra Mundial, i en un primer moment es traslladaren a Zagreb, però després hagueren de fugir a Belgrad on malauradament el 6 d’abril de 1941 la ciutat sofrí un bombardeig i tota la seva obra quedà destruïda. No fou fins a l’any 1946 quan el matrimoni decidí abandonar definitivament el país. Començaren un llarg exili que anà de 1946 a 1951, durant aquests anys, visqueren a Venècia, París i Suïssa. El 1951, amb els doblers aconseguits fent retrats per gent de l’alta noblesa i grans dignataris de poder, viatjà novament al Perú i el seu interès no només se centrà en les cultures precolombines sinó també en conèixer la història dels colonitzadors espanyols.

No és fins a 1954 que pogué realitzà una gran exposició al Perú amb el títol Obra peruana de Kristian Krekovic, aquesta exposició anys després visitaria les ciutats de Nova York, Àustria o Madrid, entre moltes altres ciutats, amb el nom Pasado y Presente del fabuloso Perú. El 1961 s’exposà a la Casa de Cultura de Mallorca i fou aquí quan Kristian i Sina decidiren afincar-se a Palma definitivament, la gent i la cultura enamoraren al matrimoni. El 1981 s’inaugurà a Palma el Museu Kristian Krekovic i pocs anys després, el 1985, moriria a Palma.  

El 21 de desembre de 1977 el matrimoni format per Kristian Krekovic i la seva esposa Sina Krekovic, comparagueren davant el notari, Alejandro Bérgamo Llabrés per constituir una  fundació benèfic-docent, denominada Fundació Museu Krekovic. La Fundació Museu Krekovic depenia del Centre Cultural Hispano Americà, que funcionà fins a 1986 sota un patronat format per un grup de mallorquins amants de l’obra de Kristian Krekovic. Aquest patronat amb la presidència de D. Jaime Enseñat Alemany, estava format per Kristian i Sina Krekovic, Gaspar Sabater Serra, Bernardo Julià Rosselló, José Mascaró Pasarius, Antonio Capllonch Aguiló, Antonio Gutiérrez Ubierna i José Planas de Jornets que actuava com a secretari. El 1985 moriria Kristian Krekovic, i el 1986, Sina Krekovic donà el museu, les sales annexes i el conjunt de les obres a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, baix tutela de la Conselleria de Cultura, Educació i Esports.

BOCAIB núm. 121 8 10 88  Article 2. Amb aquest  patrimoni es constitueix un museu de titularitat pública denominat “Museu Krekovic”, fidel a l’esperit i als propòsits que varen inspirar l’extingida Fundació. El 1995 passà a dependre del Consell de Mallorca.

Des de 2016, el Consell de Mallorca ha plantejat un seguit de canvis de cara a la gestió del fons pictòric de la seva col·lecció. Per una banda, ha establert dues línies temàtiques dins el seu fons, una d’elles és la d’artistes mallorquins que van des de la segona meitat del segle XIX fins a la Guerra Civil i la segona, artistes estrangers residents a Mallorca i que tingueren una gran activitat entre les dècades compreses entre 1950 i 1970.

Així, a la Capella de la Misericòrdia s’exposa la mostra Dones artistes i dones representades, i en el Museu Krekovic, una mostra de les obres d’artistes estrangers que formen par del fons artístic del Consell de Mallorca.

D’aquesta manera el Museu Krekovic es divideix en tres seccions:

1. Col·lecció Kristian Krekovic
2. Obres d’artistes estrangers de la Col·lecció del Consell de Mallorca
3. Exposicions temporals

COL·LECCIÓ KRISTIAN KREKOVIC

El museu segueix mostrant al públic part del fons de la col·lecció de l’artista croata. Es poden veure quadres de temàtica diversa, ja sigui la vinculada a l’exili, a les cultures precolombines i inques, o a grans personatges de la història, des de Ramon Llull, fins a Jaume I.

OBRES D’ARTISTES ESTRANGERS DE LA COL·LECCIÓ DEL CONSELL DE MALLORCA

Els artistes que formen part d’aquesta secció són artistes estrangers, vinculats a Mallorca i que tingueren una prolífica activitat artística, sobretot entre les dècades compreses entre 1950 i 1970, són Ritch Miller, George Sheridan, Alceu Ribeiro, Eugene Holbrook, Mati Klarwein, Ernets Curiel, Roberto Ramaugué, Titto Cittadini, Steve Afif, Ellis Jacobson, Horacio Sapere i Yannick Vu.

EXPOSICIONS TEMPORALS

En el moment de la visita, s’exposava en una de les sales la mostra La Soledat: una mirada en femení, una mostra de 30 fotografies, preses per dones d’entre 35 i 65 anys i de cultures diferents, i un reportatge documental.

Seguesc pensat que el museu necessita més canvis, la visita és dificultosa per com es plantegen els itineraris, les temàtiques i les col·leccions. L’administració, i entenc que no és fàcil, s’hauria de plantejar què fer amb la col·lecció de l’artista croata, per així poder disposar d’un centre on poder exposar el sou fons artístic amb una major plenitud. El museu, no està dins el circuit turístic i cultural habitual dels centres culturals de ciutat, però el fet d’estar en una altra barriada no ha de ser un problema per intentar atreure a més públic, no només de les barriades properes, sinó de tots els ciutadans així com dels turistes que s’acostarien per conèixer un fons prou important i rellevant que representa el llegat artístic de Mallorca a partir de la segona meitat del segle XIX.

@tresemesculturals