De residència reial, passant per fortificació militar per acabar com a presó… el Castell de Bellver i el Museu d’Història de la Ciutat.

Palma és una ciutat repleta de monuments i museus molt sovint poc visitats i coneguts pels mateixos residents. És per això, que em vaig proposar fa uns mesos, recórrer no només Palma, sinó Mallorca en general, i visitar tot racó artístic i patrimonial de la nostra illa. La cultura no està passant pel seu millor moment, una vegada més, i ara més que mai hem de difondre que en temps de pandèmia la #culturaéssegura.

Setmanes enrere, amb la família, triarem el bosc de Bellver per anar a fer una caminada, no teníem molt de temps per partir molt enfora, així que se’ns va ocórrer visitar els voltants del castell, una zona boscosa, molt tranquil·la i prop de ciutat.

Ens acostarem tot el que poguérem al castell i crec que va ser la llum del moment, que em va fascinar la bellesa d’aquesta joia arquitectònica. Vaig decidir cercar un raconet del meu temps i un dematí en calma dedicar-li el temps merescut.

El Castell de Bellver està situat dalt d’un puig amb unes vistes panoràmiques de la ciutat de Palma i el port, de la Serra de Tramuntana i del Pla de Mallorca. Documentat el segle XIV, fou manat construït per Jaume II i fou residència reial durant els regants de Sanç I de Mallorca i Jaume III. Cap a finals de segle, Joan I d’Aragó i la seva esposa, hi residirien un temps per fugir de la pesta que assolava la ciutat de Barcelona, i ja dins el mateix segle es féu servir com a presó.

Un dels presoners més coneguts fou Gaspar Melchor de Jovellanos (1744 – 1811) qui va ser empresonat durant el regnat de Carles IV (1788 – 1808) i qui ens deixaria un important llegat literari de la seva estada al Castell de Bellver. Els darrers presoners del castell foren polítics republicans, entre qui cal mencionar a Alexandre Jaume i Emili Darder, darrer batle republicà de Palma, ambdós foren afusellats el 24 de febrer de 1937.

L’any 1931, el Govern de la Segona República cedí el bosc i el castell a l’Ajuntament de Palma amb la intenció que acollís un museu d’art, ja que anys enrere s’havia comprat la col·lecció Despuig d’escultura clàssica. Començà a funcionar el 1932, però no fou fins al mes de juny de 1936 que obriria al públic. L’esclafit de la Guerra Civil (1936 – 1939) provocaria el tancament del museu i no fou fins a la dècada dels anys setanta que es va desmuntar per complet per donar lloc, posteriorment, a l’actual Museu d’Història de la Ciutat.

«Entre les construccions aixecades a principis del segle XIV pels sobirans de Mallorca, el castell de Bellver és una de les més originals i de les més encantadores. Les qualitats poètiques i el valor estratègic de la seva situació s’imposaren a uns prínceps tan desitjosos de satisfer un sentit artístic molt viu com de respondre a les exigències d’una seguretat sempre amenaçada». Marcel Durliat.

El Castell de Bellver, d’estil gòtic, és de planta circular, format per dos pisos, la planta baixa amb una galeria d’arcs de mig punt, i la planta superior, per un conjunt d’arcs ogivals, sustentats per un bon grapats de columnes que vesteixen tot el pati d’armes.

Quatre torres circulars, es troben adossades al cos principal, la més gran, la coneguda com a torre de l’Homenatge, està exempta del castell i és de base troncocònica, està unida al castell mitjançant un pont.

A l’exterior del castell, es poden observar, algunes de les finestres germinades que atorguen al castell un caire més residencial, però també, cal observar les espitlleres, petites obertures allargades que es troben a la majoria de fortificacions defensives i que servien per disparar projectils.

Si voleu tenir més informació sobre la descripció del castell, teniu un bon grapat d’estudis com el que feu el mateix Melchor Gaspar de Jovellanos, Pau Piferrer, l’Arxiduc Lluís Salvador, Pierre Lavedan o Arthur Byne entre altres.

Deixam de costat la part històrica, arquitectònica i estilística del castell per passar a explorar el Museu d’Història de la Ciutat, que es troba distribuït al llarg de les sales de la planta baixa del castell, i les sales temàtiques que hi ha a la primera planta dedicades a la figura de Ramon Llull, Gaspar Melchor de Jovellanos i a la col·lecció Despuig d’escultura clàssica.

Un total de set sales formen el museu, un museu que des del meu punt de vista és pobre en quant a material i massa sobrecarregat amb panells explicatius.

Les sales segueixen un recorregut cronològic:

  • Cultura pretalaiòtica i talaiòtica.
  • Palma 123 a.C – 902.
  • Madina Mayurqa.
  • Ciutat de Mallorques (1229 – 1575).
  • Palma (1575 – 1902).
  • 1902 – 2000
  • El naixement de la indústria turística.

Bàsicament, podem dir que el museu el conformen restes arqueològiques, dels diferents períodes, i maquetes, com les que reprodueixen antigues coves de Son Sunyer i Son Oms, o l’antic teatre romà de Palma.

Personalment crec que aquest model, aquest discurs museogràfic que es planteja ha quedat totalment desfasat. Sóc partidària que les sales disposin de textos explicatius però la quantitat que hi trobem aquí és exagerat.

Sortim del museu per pujar al pis superior i visitar les sales dedicades a dues figures prou importants, com són Ramon Llull i Gaspar Melchor de Jovellanos.

Una vegada més, crec que aquests plafons informatius dins un espai no gaire gran, no són el millor model per voler donar visibilitat a dos personatges il·lustres. Hi ha una sobrecàrrega d’informació, un fulletó o la mateixa audioguia ho podria solucionar, d’aquesta manera es minvarien els textos informatius i podrien donar cabuda a altres elements visuals.

I per anar acabant la nostra visita ens queda visitar la sala d’exposició permanent on hi trobem la col·lecció Despuig d’escultures clàssiques, una col·lecció adquirida per l’Ajuntament de Palma el 1922.

Sóc de les que creu que les fotografies parlen per si mateixes, i amb aquesta mostra, altra vegada crec en la necessitat de dotar d’un nou discurs el conjunt d’aquesta col·lecció. Només veig una filera d’escultures, cada una amb la seva cartel·la i poc més. No crec que aquest espai aconsegueixi lluir la bellesa d’aquesta col·lecció.

Si voleu tenir més informació referent a la història del castell, horaris i tarifes, les seves col·leccions, activitats i publicacions podeu visitar la web del Castell de Bellver. Museu d’Història de la Ciutat.

Us animo a visitar-lo, a gaudir de l’art, de la cultura del nostre patrimoni, tot i la pandèmia provocada per la COVID 19, la CULTURA ÉS SEGURA.

@mcastanyer

© De les fotografies: Mariàngels Castañer

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s