Ha passat molt de temps des de la darrera publicació així que ja va sent hora de posar-se les piles per què hi ha molt de patrimoni del qual parlar i molts aspectes per tractar.
Seguint el curs de la darrera entrada El patrimoni industrial a Mallorca: definició i estat actual avui us parlaré d’una antiga fàbrica de teixits de Sóller, la fàbrica de Can Pizà. He de dir que va ser tota una satisfacció poder recórrer les dependències de la fàbrica de la mà d’antics treballadors, ells m’acompanyaren pels racons més inhòspits de la fàbrica i al mateix temps van compartir amb mi anècdotes i històries carregades de sentiments.
Per començar, hem d’estructurar la fàbrica en dues seccions, una secció es correspon amb l’edifici que comprèn els habitatges, és un edifici independent però que es comunica amb la fàbrica, i per l’altre, les naus que formen la fàbrica. En el cas dels habitatges la documentació més antiga que es té data de l’any 1910, el document en qüestió parla del mestre d’obres, Ramon Rullan Vicens Domingo (1886 – 1913) també mestre d’obres de Can Prunera, que va sol·licitar modificar alguns elements de la façana principal tal i com ho havia demanat el propietari, el Sr. Joan Pizá Castañer. Posteriorment, l’any 1929 es va modificar la façana i els interiors seguint un projecte de l’arquitecte Guillem Forteza. L’edifici comprenia dos habitatges simètrics de tres plantes cada un, amb cinc obertures per pis, seguint un eix de simetria. Pel portal principal s’accedia a una galeria en la qual es trobaven les entrades als dos habitatges i per la qual s’entrava al jardí i a la fàbrica. En aquests dos habitatges i vivien els dos fills de Joan Pizà Castañer.
L’accés als habitatges es fa pel carrer Isabel II número 51, un cop a dins es recorre una petita galeria on hi ha les dues entrades principals que condueixen a l’interior dels habitatges, aquests habitatges no es comuniquen entre si, són totalment independents. Des de la galeria es surt al jardí, on hi ha dues escales que condueixen als interiors.
La fàbrica de Can Pizà data de 1893 que és la data de quan es crea la societat Lanuza y Cia, aquesta societat durà fins al 1897. Cal dir, que abans de ser Can Pizà, aquesta fàbrica rebia un altre nom, Ca na Beta. Durant uns quants d’anys la fàbrica va romandre tancada i no fou fins al 1910 quan Joan Pizà Castañer va decidir comprar la fàbrica de Ca na Beta, i posteriorment, el 1931 canvià la societat a nom de Hijos de Juan Pizà Castañer.
A la primera fotografia es pot veure l’accés a la fàbrica, les dues fotografies posteriors són les dues naus que comprenen el cos principal de la fàbrica, i la darrera l’exterior de les naus des de un altre jardí interior.
Altres documents que s’han conservat, corresponen al permís de construcció de la xemeneia, ara mateix és l’única que es conserva en tot Sóller, o la construcció d’una nau per destinar-la a tintoreria, assecador i magatzem.
Can Pizà no va ser l’única fàbrica operativa d’aquesta època, un bon exemple son les fàbriques de Can Moiana (1880), Ca les Ànimes (1882), La Solidez ( 1884), Can Sivella (1885), Cas Pastor (1887), Can Bac (1892) i Can Pedaçot (1893).
Per acabar vull agrair l’ajuda que em va oferir l’historiador i arxiver de Sóller Antoni Quetglas, i a Vicençs Lluís (majordorm) i Andreu Arbona (contramestre ) antics treballadors de Can Pizà pel temps que em dedicaren.
Per qui estigui interessat en el tema, vull recomanar dos llibres La producció de teixits a Sóller. De la manufactura a la indústria mecànica (s. XIV – XX) d’Antoni Quetglas i Plàcid Pérez i el llibre de fotografies Les fàbriques de teixits.
@mcastanyer
Tres Emes Culturals 