En el marc del Curs descobrir el Patrimoni Immaterial, que organitza l’àrea de Patrimoni de l’Ajuntament d’Alcúdia i que es du a terme a la Fundació Biblioteca Can Torró d’Alcúdia, s’ha parlat del panorama musical i etnogràfic de la Sibil·la a càrrec de Francesc Vicens.
Amb aquesta xerrada he descobert curiositat que abans no sabia i que tal vegada molts dels que gaudim d’escoltar el cant de la Sibil·la tampoc coneixien. Tot i que ens queda un poc enfora el tornar a gaudir d’aquesta meravellosa tradició, en parlarem un poc:
El Cant de la Sibil·la va ser declarat patrimoni Cultural i Immaterial de la Humanitat per el Comitè Intergovernamental per la Salvaguarda de la UNESCO, el 16 de novembre de l’any 2010 a Nairobi (Kenya). Abans, l’any 2004 el Consell de Mallorca la va declarar Bé Immaterial d’Interès Cultural per la seva singularitat i rellevància dins l’imaginari col·lectiu del poble mallorquí.
No us contaré d’on prové la tradició ni quines són les seves arrels, ni de les diferents modalitats del cants que podem trobar arreu de l’Illa de Mallorca, us parlaré de les curiositat que he descobert de la ma de Francesc Vicens. La que més m’ha agrada, tal vegada per llépola és la següent:
Sabeu d’on ve la tradició de penjar les neules a les esglésies per Nadal? Idò, la Sibil·la i té a veure. Segur que alguna vegada per veu dels vostres padrins, pares, etc., he sentit aquesta glosa:
Sibil·la aguanta sa coca
que no et caigui de ses mans,
perquè hi ha dos escolans
que baden un pam de boca.
Aquesta glosa, ve de quan les esglésies es decoraven amb neules, no de paper, sinó fetes de farina, sucre i blanc d’ou. Aquestes es disposaven al voltant de l’altar, i quan la Sibil·la finalitzava el seu cant, amb l’espasa tallava el fil que unia les neules juntament amb les neules es penjaven fruites confitades i altres dolços. Aquest era el moment que tots els nins i nines, que assistien a les matines de la Nit de Nadal esperaven, perquè tots corrien a collir un dolç, hi havia bregues i tot per aconseguir-los.
Degut a aquestes bregues i aldarulls que es produïen es va crear la figura del Mallol, que era l’home encarregat de posar ordre dins l’església quan es produïa el desordre.
Amb el Concili de Trento, es va prohibir el Cant de la Sibil·la, que a Mallorca no es va complir, per sort. A Menorca i Eivissa si que es va aturar la representació del Cant de la Sibil·la, com també a Castella.
Per acabar, la meva reflexió, avui que els joves i nins no ens diu res anar a per l’església, no trobeu que si una tradició com aquesta de fer gaudir als nins d’un moment dolç, tal vegada el engrescaria per participar d’una nit tan especial?, i així el Cant de la Sibil·la els hi interessaria un poc més, jo seria la primera en posar-me al primer banc de l’església per agafar un dolç.
No hem de deixar que la identitat del nostre poble caigui en l’oblit.
@artutxo
Tres Emes Culturals 